L’infradiagnosticat TDAH en adults
La dificultat reiterada per dur a terme relacions de parella sanes pot ser, en realitat, que una de les persones pateix un Trastorn del Dèficit d’Atenció/Hiperactivitat (TDAH). També estats depressius o d’ansietat poden estar relacionats amb un TDAH. Segons ha evidenciat la recerca, el TDAH pot tenir un component genètic important, per la qual cosa els progenitors i germans o germanes d’algú amb el trastorn tenen més probabilitat de patir-lo. Si entre un 5 i un 8% de nens i adolescents pateixen TDAH, a l’edat adulta aquest trastorn afecta un 4 o 5% de la població.
Els símptomes del TDAH i la seva gravetat poden variar molt d’una persona a una altra. Poden patir-ho persones adultes, en les quals es manifesta amb freqüents distraccions, tendència a la hiperactivitat i impulsivitat, els costa més centrar-se en una informació concreta i prioritzar tasques. També poden mostrar dificultats per complir els compromisos adquirits, o bé retarden la realització i entrega de tasques, obliden reunions i cites mèdiques o socials. La impaciència, la tolerància baixa a la frustració, la manca de concentració en la lectura i l’absència d’ordre en les nostres coses, així com els canvis d’estat d’ànim, ho pot explicar un TDAH en adults. Són símptomes que poden afectar negativament àrees importants de la vida, com el rendiment acadèmic i el treball i les relacions familiars i socials. Però també altres aspectes com la conducció, la gestió dels diners, la criança dels fills o la cura de persones dependents.
La complexitat de la vida adulta, l’estrès laboral i les responsabilitats més importants poden dificultar la detecció del TDAH que en la infància és molt més fàcil de diagnosticar. El trastorn també el poden amagar les compensacions, els remeis que la persona aplica a les seves dificultats, ajudant-se de familiars o secretàries, o disminuint activitats –que podrien molt bé dur a terme amb un tractament correcte de TDAH–. Tot i tenir èxit a la teva feina, poden manifestar sentiments crònics de baixa autoestima.
En general, en un parell d’entrevistes clíniques de diagnòstic s’analitzen la freqüència i la intensitat dels símptomes per descartar o no el TDAH o altres possibles trastorns. Només es diagnostica quan els símptomes són prou greus per causar problemes significatius en més d’una àrea de la vida, com ara no rendint a la feina, o amb dificultats en les relacions de parella. A més, cal que els símptomes s’hagin manifestat a la infància i que aquests problemes no s’expliquin per un altre trastorn, com depressió, ansietat, etc.
Sempre és recomanable acudir a un professional de la psicologia especialitzat en aquest tipus de trastorns.
Pots clicar aquí per fer un test gratuït de TDAH
La Dra. Connie Capdevila i Brophy pot realitzar una avaluació.